En primer em van calmar, res no passava, no m'havia d'amoinar. De segon va començar el dolor, però innocent vaig creure'l poca cosa i vaig pensar que seria curt. De tercer em vaig dar conte que allò durava una eternitat i no paraven d'exaltar els meus nervis amb aquells cops destructius. Al final tot va acabar, el dolor va cesar i tot es va enretirar.
26.11.08
Questió de quatre segons
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario