Aquest text no és meu, és d'una de les persones amb les que vaig escriure allò del "cadaver exquisito". A Éll li agradaria molt colaborar a aquest blog, i he pensat que a vosaltres us podria agradar llegir l'últim que ha escrit. Ja direu! :D
Les estrelles es multiplicàren
La nit era freda
però jo no tenia gens de fred.
Les estrelles del cel començaren a multiplicar-se.
Aquella nit el vent bufaba a favor nostre.
El cel em parlaba obrint-se daurat, entre la fosca.
Els arbres i les plantes lluïen una harmonia perfecta, tot era equil·librat.
No teniem temps per perdre dins la fabrica de pors o el que es el mateix; el passat.
Quan el present brilla prou, a ningú l'importa d'on vens ni cap on et portaràn els vents. Quan vaig saber que tot era perfecte em vaig adonar que ho habia sigut sempre i que només els meus ulls m'habien enganyat.
La nit era freda, però mai he vist un cel tant bonic. Sovint la tempesta dins em fa creure que fora plou. Em permeto el luxe de sentir-me desgraciat, un luxe que com altres em fa perdre de vista el que sempre he tingut al costat.
Les estrelles del cel començaren a multiplicar-se. Ja no tinc esma per dir que encara no tinc el que vull, perque ara sé que ho tinc tot i sembla que m'esclatará el cor.
La nit era freda, i en la fosca vaig reneixer i per primer cop en vida, vaig veure el cel i vaig dibuixar un somriure etern.
Roger Mercader, Novembre 2008
5.11.08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarNo molen les eines d'edició de comentaris de blogspot :(
ResponderEliminarM'agrada el ritme amb el que va entrant.
Em quedo amb com en la mateixa nit freda el nostre amiguet va avançant i amb aquest cel daurat que s'obre...
M'alegro de veure dos textos tan encantadors i inesperats avui!
Ull amb les faltes ^^u
Ja el vaig llegir i ja saps que et vaig dir:
ResponderEliminar"Un somriure etern..."
Potser vaig dir "què bonic!" o alguna cosa per l'estil.
:**