Un poble tractat com a nen,
segles i mil·lennis de manipular la gent,
ara en nom d'un, ara en nom d'altre,
ahir era un Deu barbut i avui una felicitat comprada.
Em venen noms al cap,
pels que sento un gran respecte,
em ve Jesús, Buda o All-ah,
em ve l'Hector, la Marta i el demà.
Noms maltractats i embrutats,
per la vella lluita de propietats,
en la que una idea inicial era bona,
i el poder la podreix i la fa perillosa.
En realitat, amics meus, no som més
que ones i vibracions mirant-ho tot del revés.
vivim en una traducció material,
apta pel nostre cervell racional.
Recordo amb estima un simulador
d'hologrames i espais inventats,
desperto i em dic "Perquè no?"
i em proposo imaginar (crear) realitats.
Després d'anys de rebel·lia,
i definint-me com ateu,
reclino, m'inclino i rectifico,
ara sé que Deu es dins teu.
17.11.08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
Últimament tens una càrrega considerable.Estàs acrivillant un punt i li cau tot ben a prop. M'agrada que es pugui veure que darrere d'un escrit hi ha sempre una persona!:)
ResponderEliminarEm venen noms al cap,
ResponderEliminarpels que sento un gran respecte,
em ve Jesús, Buda o All-ah,
em ve l'Hector, la Marta i el demà.
M'encanta aquest punt. Entenc l'hector i la marta com a persones pròximes per les quals hem de sentir tant (jo crec que bastant més) respecte com per als més benerats i mitificats (si es pot mitificar una cosa que va néixer com a mite).
Estic d'acord amb el marc, se centra en una temàtica concreta i la tracta bastant profundament... dona una clara idea del que sent/pensa sobre això i fa veure que darrera de tot escrit hi ha una persona.
ResponderEliminarA mi personalment m'agraden molt els últims versos...
Moltes gràcies a tots per les vostres paraules! Es un plaer compartir els meus textos amb vosaltres! :D
ResponderEliminar