Joia

Desfullo follíes que sovint m'envies,
exprimeixo mots i analitzo les rimes,
compto les sil·labes i m'enfilo en els dies,
busco el final on col·lapses i m'abrigues.

Pertanyo a l'organ que omple el meu cap,
jo sé que no es així però ell creu que tot ho sap,
perdo tota l'aigüa i no trobo el maleït tap,
i quan ja no queden llagrimes resto, fet un nyap.

Sóc esclau de la inventiva creguda,
tot el que crec acaba en mentida segura,
el cinísme m'espanta i m'aparta de la pau volguda,
només la presencia em salva d'aquesta moguda.

Torno a començar i m'invento una història,
m'atrapa, la crec i no aporta cap glòria,
ja no puc més; "Ajudeu-me! Atureu la nòria!"
Vomito sentit comú i resto, aqui, plé de joia.