L'estrany

Aquest va ser un dels primers contes que vaig escriure. Potser a mi m'agrada per aquest fet, però li tinc un carinyu especial... el final d'altes esferes (d'en marc) m'hi ha fet pensar!

L’estrany

Dimecres, les 6:00 a.m. S’aixeca del seu llit com cada dia a la mateixa hora. Sense ni un badall matinal ni cap considerable trempera matinera, es dirigeix al bany on fa el seu riuet i es renta la cara plena de lleganyes. «Bon dia estimats amics meus... ja heu començat a treballar?».Torna a la seva habitació. Prem un botó i el llit queda camuflat en un armari de color marfil les portes del qual no es poden obrir. Obra un altre armari i d’allí en treu un feix de papers de plata. Al desplegar-los queda visible un vestit perfecte a la seva mida, un forat per on treure el cap, dos més pels braços i el més gran, per poder caminar a la perfecció, fa la forma d’una faldilla, que ara s’entra pels peus i el puja fins a la part inferior del coll. Amb un altre tros de paper es tapa el cap, les orelles i la boca, deixant un petit orifici per on poder respirar. Tot dissenyat a la perfecció. Un cop fet tot això ja ha passat mitja hora, en la que ell a fet sols el soroll necessari per tirar de la cisterna i el soroll de les canonades el brotar l’aigua per elles. Seu en una cadira de la mateixa habitació i es queda immòbil mirant el sostre fins que l’agulla petita del rellotge arriba al set. Quan això succeeix s’aixeca i es trasllada fina a l’habitació del costat. Despenja el telèfon i marca un número a l’atzar.

Bon dia, Bon dia, li contesten, Sóc en Dak i li volia regalar un viatge, ¿Un viatge? ¿com?, a l’altre cantó del telèfon la dona amb una veu peculiarment masculina queda estupefacte degut a la dura entrada d’en “Dak”, Si, un viatge a Mart, Escolti no estic per brometes i menys a aquestes hores del matí, vagi-se’n a la merda! La dona penja el telèfon amb un cop brusc i continuant amb el so “tuc-tuc-tuc; tuc-tuc-tuc”.

Ell també penja el telèfon, però més suau, sense fer soroll. Com absort en els seus pensaments es queda embadalit una estona més mirant el sostre d’aquella habitació. A les 7:30 a.m. sona amb bogeria una alarma darrera d’una porta tancada, d’on surt una dona en roba interior, alta i arrugada, amb una cabellera que li arriba a mitja esquena <>, aixecant la mà en direcció al noi del vestit de plata. La dona es tanca una estona al lavabo. Surt i s’acosta a en “Dak” i li fa un petó a la galta dreta, no diu ni paraula, però fa una rialla amistosa. Ell la segueix fins la cuina, sense deixar de mirar-li l’esquena, tapada ara amb una brusa de color roig estrident. Ella s’afanya a preparar un suc de taronja i treu de la nevera un tros d’espetec per fer un petit entrepà. Ell no deixa de mirar-la, encara que la porta d’algun armari es creu-hi en la projecció indefinida d’aquella mirada ell continua com si pogués veure-hi a través. Un cop deixat reposar una estona el suc, ella li ofereix un glop allargant-li amb la mà. Ell es treu la seva freda màscara i se’l veu tot de cop. Ella l’abraça amb ulls plorosos, però ell l’aparta amb la seva cara anímica de sempre. La dona agafa una bossa de color marró i se’n va per la porta gran.

En Dak torna a estar sol com al principi, mirant el sostre amb gran afany. Agafa la guia telefònica més gruixuda que troba, obra una pàgina a l’atzar i localitza un nom també a l’atzar, pren el telèfon i el copia a la pantalla.

Bon dia, Bon dia, es torna a sentir des de l’auricular de l’aparell, Em dic “Dak” que hi ha en Juan, havia descobert el nom pel que posava a la guia, Si un moment ara si posa; Juan et demanen no conec pas aquesta veu, té agafa’l; Si diguim, Bon dia Juan, sóc en Dak, et volia fer saber que acabes de guanyar un viatge, ¿Un viatge? ¿com?, la reacció era la mateixa que la de la dona d’abans, Si si, un viatge a Mart,... “tuc-tuc-tuc; tuc-tuc-tuc”. Aquest cop no li van ni contestar. Va fer això amb 4 persones més i les reaccions eren totes del mateix estil, qui no l’engegava a pastar fang li penjava el telèfon o es feia un fart d’insultar-lo.

Pel següent va agafar una altre guia. No estaven tots ordenats alfabèticament si no per apartats. També va obrir una pàgina a l’atzar i va marcar 902...  Línia d’ajuda a l’home qui desitja que l’atengui: Merry, Chania, Chrisi o potser Sofia, Mmmm, la primera que m’has dit, Ara l’atendrà la Merry, un segon si et plau...; aquell segon es feia etern, una música sensual anava persuadint els 5 sentits d’en Dak; Sóc la Merry i vaig calenta, que vols que faci, Merry vols venir amb mi a Mart, Jo vaig amb tu on sigui, Mart, Júpiter o a la lluna, on tu em diguis, No,no, només vull tornar a Mart, I tant que si, i com vaig a Mart ¿nua, potser?, No, no, preparat un equipatge, agafa molts rotlles de paper de plata i a les 12 ja et vindré a buscar. Per fi, algú que no li ha penjat el telèfon, algú que l’ha tractat amb respecte, ara ell ha sigut qui ha penjat.

Continua tot el dia mirant el sostre, amb cara satisfeta, ni tant sols menja res en tot el dia, tot el que fa és mirar al sostre i anar 4 cops al bany. A la nit arriba la dona de la llarga cabellera a casa seva. Entra a l’habitació d’en Dak i se’l troba estirat al llit amb els ulls ben oberts, mirant el blau dels sostre. Dues bosses plenes a terra. ¿Què és això?, diu ella, i les obre veient només rotlles i rotlles de paper de plata. Què fas Dak?, li pregunta, Avui he trobat algú, algú que per fi em vol acompanyar, no com tu!. Tanca bruscament la porta i s’entra a una altre habitació amb llàgrimes als ulls. Cap dels dos no sopa, no es mouen ni de l’habitació, fins que són les 11 i s’apaguen tots els llums.

 

Dijous, les 6 a.m. No res.