La densitat de la llum,
no ha pogut avui amb la foscor.
Tota la por ha sortit en boca meva,
i ho ha omplert tot de dolor.
Uneixo els punts i la figura,
es indefinida però dura.
Re-punxo el paper a la pelfa,
i el que retallo es una selva.
Els arbres son emocions,
els animals esglaons,
m'esmicolo entre raons,
i m'esvaeixo a tots els racons.
Nedo cap amunt,
o tot està al revés.
Voldria que es sabés,
que soc més que un punt.
Voldria saber-ho jo,
sense passar de punt a l'absolut.
Voldria tenir forma,
i que la forma no se'm mengés.
11.11.08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
Trobo que parles d'un espectre de possibilitats però sempre situat a un extrem de l'espectre. A mi m'hauria agradat llegir alguna estrofa on es parlés des de l'extrem de l'absolut. Que el poema anés de banda a banda com diu el títol.
ResponderEliminarM'apunto la idea, i en faré algo! M'agrada...suposo que la vaig escriure en un dia "punt" jajaja
ResponderEliminarPetons!