Shhhh... tinc son

Una copa. Un pensament. Ens discutim i ens paguem. La segona. No entenc que diu. Callo. Calla. Ens ferim. Ho deixem estar. Tres minuts, ens tornem a discutir. Som gat i gos. Ella el gat. Jo no sóc gos. Ens fem pessigolles i riem. Ho fem. Ens discutim. Les quatre de la tarda. Anem tard, sempre. Em crida. La crido. Els dos alhora i fan mal les orelles. Marxem, tard, sempre tard. En la cinquena avinguda ens esperen. Tots. Somriure. Petons. Hipòcrita. Més petons. Parlem. Discutim, bonament, rient. Ens estimem? Si, molt. I tant. Valem, ho volem. Som perfectes, la lluna és dolça i el terra és maco. Hipòcrita. Només sis preguntes més. Que difícil, mai m’ho hagués pensat. Arrenca a parlar. Cap. Mal. No calla. No puc més. Crido i la pego. Els altres marxen. Idiotes. Plora, però no parla. Està guapa, callada. Marxa i la segueixo. Està molt guapa. Set, necessito veure. No vol. Es tanca a l’habitació. Li dic coses boniques. Em deixa passar. Ho fem. Riu. No l’entenc A la merda tot. Marxo. Vuit  anys i no l’entenc. Corro ràpid. El pon. El tren de les nou. Soroll. Crits de la gent. Molt soroll. Molt més sorolls. Silènci. Per fi, tothom calla. A deu.