Hi havia una vegada un sistema solar.
Hi havia una vegada un planeta.
Hi havia una vegada una especie.
Hi havia una vegada supervivència.
Hi havia una vegada una guerra per l'energia.
No només hi era en la superfície,
si no també en el dia a dia.
Hi havia gent que la robava als altres.
Hi havia gent que la protegia.
Però de tot, el que menys hi havia,
era gent que la regalava.
Que passaria si de cop un dia,
tothom la donés, s'acabaria?
N'hi ha per donar i per vendre,
però la majoria no ho sabia.
Per això la gent enfollia
en comptes d'omplir els demés d'alegria.
Per això la gent poc a poc es marcia
quan es quedava sense energia.
Per això un espècimen d'un planeta d'un sistema solar, plorava
i t'implora una i mil vegades, que acceptis la seva energia, i
que alliberis la teva de mica en mica, cada dia.
Hi havia una vegada un planeta, on de l'energia en deien amor.
11.11.08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
Tens delit per les repeticions introductòries molones! Un anàlisi de la actualitat econòmica, que fins al final no sé que també és un anàlisi certer de les relacions. Al cap i a la fi l'economia la mouen persones, suposo.
ResponderEliminarHi ha algun salt de línia o puntuació que em trenquen el ritme sense gaire intenció, però això és algo que només tu decideixes. :)
L'he fet bastant tal com raja, per això us demano indulgéncia en temes com la puntuació o l'ortografia...no sóc gaire de rellegir, tot i que sóc conscient dels aventatges que té!
ResponderEliminarGràcies per la crítica! :D
Apéndix:
ResponderEliminarCrec que desde les qüestions més evidents que regeixen el món actual (recursos naturals, energia, diners) fins al conflicte més ínfim de la relació més anónima, tot comença i acaba per la necessitat espiritual/vital o pragmatica/material d'energía...i per la creença de que es limitada, que ens la roben o que la necessitem a qualsevol preu.
En un plà i en l'altre, es el moment potser, de buscar formes de compartir-la en comptes d'agafar-la de males maneres i d'emprar processos per aconseguir-la que són destructius.
O potser tot es un somni del meu cervell...
En part és un somni. Però després ho passes per la navalla d'Occam i els somnis es fan realitat...
ResponderEliminarLa teva proposta em sembla infinitament més lògica, més senzilla que l'actual. Som víctimes del pensament lògic?
M'encanta la síntesi que has fet en aquest apèndix. Em sembla l'esquelet del poema. La part que no és voluta.
Sorry per saltar al coll amb les faltes! :*
Gràcies per les teves paraules Marc, i agraeixo el teu comentari anterior sobre l'ortografia! :)
ResponderEliminarM'agradaria proposar-vos a tots d'opinar (de la manera que ho preferiu) sobre aquesta equivalència:
Amor = Energia = Atenció
Aviam que en surt! :D
Hmm! Escriuré alguna cosa amb això que proposes :P De moment se m'ocorre la Bola Genki del Son Gokuh jaja La bola universal és l'energia de tots els amics/amors de'n Gokuh quan li presten atenció tots a una. Sona bé, no? jaja
ResponderEliminarWow...es un gran inici! jejeje :D
ResponderEliminar