19.12.08

Vora el mar.

A Berlín s'anyora ensumar la sal i escoltar les onades. És absurd, no anava gairebé mai a la platja, però només el saber que la tens a prop, em fa sentir més petita, i treu importància als meus mals. Aquell dia anyorava sentir-me petita.


Vora el mar


El dolor i la por
tracto d'allunyarme de l'abisme
escupint paraules vora el mar

M'ennuega la calor
em posseeix un temible pesimisme
i m'oblido de que se nedar

si vens a buscar-me porta flotador
aixuga'm i condemna'm a l'ostracisme
però fes-me fora lligada, per no poder marxar.

Encara s'ensuma el dolor,
però complert el càstic, i sense egoisme
em deixaràs tornar?

2 comentarios:

  1. hmm em recorda a la por que em fa el mar... que només iguala la curiositat que em provoca i a mida que nedes endins van lluitant l'una amb l'altra.

    ResponderEliminar