A Aquesta li tinc un carinyo especial, perque va ser una de les primeres que vem musicar, i la vaig repetir fins a casi odiar-la intentant conseguir entrar amb la veu al moment adequat...
Aquarel·les
Les aquarel·les s'han acabat
i la meva màscara està a mig fer
hauré de sortir al carrer
amb l'ànima nua i el cor ofegat
Encara no se on aniré
el meu cor plora atabalat
cauré desde aquell terrat
em pregunto:- qui soc? Algún dia ho sabré.
18.12.08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarJo la he escoltat en directe!
ResponderEliminarMuaks!
jajaja cert! :) Plena de nervis que estava! jajaja Petonets neni! :***
ResponderEliminar