L'únic que us fà por

Últimament ja no hi ha pobres,
només gent amb un creixement negatiu.
També s'han acabat les guerres,
ara hi ha intervencions de caire preventiu.

Varen passar a l'historia la gent d'idees pròpies,
ara s'en diu inadaptats, rebels i també terroristes.
I per fi ha desaparegut la retallada de drets individuals,
ara s'en diu control de seguretat per raons d'estat.

Vivim en llibertat absoluta,
sempre que t'ajustis a la llei,
Ets lliure de fer el que vulguis,
sempre que no utilitzis gaire el pensament.

És bonic viure en aquesta societat,
on la diferencia es un pecat,
on algú ha emmordassat la llibertat
i diu en boca d'ella que tot es en pro de la seguretat.

Podeu anar a prendre vent amb els vostres diaris,
una mentida repetida mil cops pot ser creguda,
però només per aquells que no creuen en la veritat,
aquells pobres infeliços que mai l'han volguda.

Podeu manipular el llenguatge i prostituir la paraula,
i jo mica en mica aniré deixant d'usar-la,
per que el més essencial mai passa pel cap,
el més crucial és mut i sempre resta callat.

Podeu creure que un polític cambiarà les coses,
escoltareu que farà grans obres,
i si es prou elegant i amable,
el creureu mentres us buida la butxaca.

De veritat miro el món i penso,
com podem estar en aquesta mentida tant immersos?
Que encara no han passat prous anys,
per començar a cremar diaris i a llegir versos?

La veritat sempre va ésser part de l'art,
que menteix per retratar-la,
i vosaltres preteneu vendre'l com a curiositat,
mentre manipuleu en massa a la societat.

Des de que vas a l'escola,
fins que et vens l'anima a un banc,
tot ha estat dissenyat amb gran cura,
per que acabis devent tres vides a la usura.

Però no tinc cap por avui,
la veritat es com l'oli,
ja hi pots tirar aigua bruta,
acaba sortint a la superfície.

Però no tinc cap por avui,
que crec que es l'únic que us fà por.
Un poble sense por es autònom,
i un poble autònom es busca a si mateix.