A primers d'any

Aquest és el primer conte del taller 01

Crim:

La gent et mira i et diu “bon any!”, “igualment”. No et coneixen, ni tu a ells, però estan contents, per algun motiu inexplicable racionalment i ho mostren així. Tu sempre has sigut d’aquells a qui els nadals els atabala i amb tota la melindrositat que es respira en l’aire t’agafen atacs compolsivament perillosos. Sense anar més lluny la setmana passada quan poc més i li trenques el braç a la pobre àvia que no sabia quin modelet agafar com a regal per a la seva neta, mentre tu esperaves quinze minuts per pagar la bufanda de llana negra. Amb tot això et crees una excusa poc raonable per no haver de fer regals, no hi tinc cap problema, de fet ja no espero res de tu, fa temps que vaig deixar de fer-ho; però que ni tant  sols et fixis en el meu nou conjunt vermell de cap d’any... això si que no ho puc soportar. No te’n he acustat, no val la pena explicar-te les coses, mai n’aprens res. Així, doncs, he esmolat els ganivets amb paciència de metge, per fer-me un bon àpat d’any nou.

Epitafi:

Passa'm a veure quan et vingui bé