Polpa per esmorzar

El seu marit era secreta. Sempre deixava la pipa a la tauleta quan anava a dormir. Tot i ser una pistola petita, la smith & weson -sabia el nom de cops que li ho havia repetit- li quedava gran a la mà, però el canó gruixut li encantava. Mig nua, jugava amb ella davant l'armari, el quart àngel de xarli. Fins i tot s'havia encès una cigarreta per jugar amb la llum i imitava a estones altres personatges de les seves fantasies. Només llegia pulps atrotinats que la satisfeien de fàcils, d'efectius que eren. Fins i tot s'havia sentit amb cor de començar a escriure'n un, no calia gaire. Es passava les tardes veient pel·lícules de producció nefasta on joves mestresses de casa havien d'empunyar armes a mitja tarda.
El va veure reflectit al mirall mentre dormia i després les metxes vermelles que s'havia fet aquella tarda. Li va dir a l'altra dona que ell no havia dit res. Quan va dir "ell", la de davant seu el va apuntar. Podries disparar-la? Segur que no és tan senzill com la Christine ho ha fet aquesta tarda. Havia escrit poques pàgines de la seva novel·leta però ja havia escrit varies execucions a sang freda. Què passaria si... el va prémer. El tret va caure al coixí de plomes. En Harry va fer mà de la funda buida. Què cony fas! que ets boja, meuca? Ella estava doblegada per la sacsejada. Va sortir del llit per reduir-la, però ella el va apuntar. Va a tornar al llit. Això no és una joguina! Deixa de fer el tonto! Va somriure i va abaixar els braços. Tens raó. Va llançar-se al llit i va posar l'esquena contra la paret, al costat d'ell. Jugava amb la pistoleta. Eren les cinc. En Harry no la mirava. La hi va posar a la templa amb un cop. Et volaré el coco. La va mirar de reüll amb incredulitat. Tenia una ploma al cabell. Suc de tomàquet.