No sé que escriure-hi aquí...

Llegeixo i llegeixo, però no sóc capaç d’escriure res. Estic en un estat en falta de creativitat, és més, fins i tot em costa parafrassejar. Ara recordo amb ulls d’enyor els antics escrits. El primer de tots era divertit i innocent, el protagonista era un noi jove (com jo en el seu moment) que creia ser de mart i s’embolicava amb papers de plata... ni tant sols jo vaig acabar descobrint si era realment extraterrestre. El segon, o tercer, era d’una puta (en aquell moment em fascinava el món economicosexual), la pobra ho passava malament fins que troba un home, però aquest home té una dona i la puta no li vol fer mal i l’home tampoc i... pufff telenovel·la de diumenge tarda. En el següent l’home s’enamorava del seu gendre, un nano de tretze anys que ni tant sols tenia pèl al pit; la seva filla no veia res i estava content que el seu pare es portés tant bé... tot acabant com el rosari de l’Aurora. El de després va ser el d’un home que no trobava casa seva i aquesta es movia en cap a direccions contràries d’on es movia ell i aquest no aconseguia veure mai a la seva dona ni al seu fill. Era bò aquest, llàstima que ara ni tant sols puc teclejar en l’ordinador, tot i que em moro de ganes d’esciure.