Les coses que em fan por
venen a mi amuntegades
com mongetes ennuegades
en una conserva seminal.
Qui mana la vista i la oïda
i la vida que miren i escolten?
Hi ha vida quan tanquen i dormen
i deixen manar a l'univers?
I l'altra que parla i no calla
que sap i re-sap i es creu i pretén
fer creure que sóc i no sóc a la gent
mostrant una vista que perd el present?
Les coses que estimo
venen a mi amuntegades
com pètals de bell ametller
en plena rosada de gener.
30.12.08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
M'agraden totes però trobo una mica estranya la relació entre les estrofes dels extrems i les del centre... l'última és rodona.
ResponderEliminarSi no has llegit a Robert Frost dóna-li una ullada que crec que et pot molar molt ^^u
La idea potser era que les dues centrals fossin un reflexe del caos intern, i les altres dues una introducció i una sortida al caos.
ResponderEliminarGràcies per la recomanació, li donaré un cop d'ull. :D
ah, doncs ho has aconseguit... una mica era aquest el meu neguit :P
ResponderEliminarAbans de llegir els comentaris anava a posar: em sobten el primer i últim vers, els altres dos m'encanten perquè m'hi perdo i m'els rellegeixo i m'enganxen perquè em costa trobar-me. Els altres dos els veig molt "macos".
ResponderEliminarDesprés de llegir els comentaris crec que has aconseguit el que pretenies
les del mig em generen una mena d'angoixa... però m'agraden... ja saps que jo hagués fet només la primera i la última, poesia en versiño zip... xD Però m'agrada, diu tot allò que a mi se m'hagués quedat entre els dits... :) Felicitats!
ResponderEliminarPetons! :)