Estic aburrit i escric,
però noto molt bé el neguit.
La cama se'm mou de nit,
el pit se m'estreny atemorit.
Sabent que tot es inventat,
té collons no tenir-ho controlat.
Però no son tant sols instruccions,
el que cal per saber-se afortunat.
Diu el mestre al jove deixeple,
"Si ho saps tot, com vols aprendre?"
Detecto a l'instant un desig,
deixar ja de viure en un clitxé.
Prou de culpes, de penes i condemnes,
ja tinc prou amb triar el més correcte.
I si fallo, em disculpo i ric,
no sóc més que un nen amb barba i abric.
24.12.08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
M'agraden molt els 8 primers versos, se'm dibuixen i els segueixo sentint-los, però amb els altres se'm desdibuixa i se'm envà una mica del que abans havia imaginat... Potser és que amb el principi m'hi sento identificat i l'altre part està com més codificada
ResponderEliminar