ST

Va ser viuda, al poc temps de casar-se, d’un tio carregat de duros que no la va incloura al testament. Dies i dies traginant ampolletes medicinals amunt i avall, fent carentonyes a les pells flàccides i llepant l’acusada impotència d’un vell arrogant no havien servit de res. Ja ho sabia ella des de bon principi que no aniria tot tant bé com s’esperava. Massa fàcil. Sortida de la carretera només havia d’actuar com en una bella comèdia dramàtica dirigida per ell. Ell. El culpable de tot, amb ulls innocents se l’havia guanyat amb paraules complexes i picaresques filosofades d’intel·lectualisme pur. L’havia entavanat per a quatre revolcades gratuïtes a canvi d’un casament accelerat. Ell, ell ja ho sabia de bon principi que la seva vida no duraria més de quatre dies. Fou per això que deixà els dos fills i la mare en un pis ben pagat i amb els ulls envidriats, per a llençar-se a les mans de dos setmanes de desfermada eufòria. Ara només li queda tornar on era i ser el que era. Tot camí acaba al lloc d’inici, tot i les mil voltes que donem sense sentit. Qui s’esperava que ella, la de la tercera cantonada, es quedés vidua, al poc temps de casar-se d’un tio carregat de duros que no la va incloure al testament. Dies i dies traginant ampolles.