Arquitectura

Et despertes com un prat,
amb el cel desentel·lat,
una brisa lleu que travessa
els rajos d'un sol fastuós.

Tot seguit hi poses un edifici,
o millor una nau industrial,
dels teus problemes d'ahir,
de fa dos anys i del que ha de venir.

Ara ja no hi ha tant de sol,
però encara hi ha massa claror,
amuntegues ansietats, culpes i pors,
i de cop ja queda menys lloc.

I quan t'adones que les teves construccions,
ja han tapat la gespa, el sol i els seus fotons,
aleshores construeixes un col·legi,
una farmàcia i un hospital.

Tu penses que això et donarà llum,
i no t'adones que cada cop queda menys lloc,
que ja tens una ciutat o dues,
i pretens restar, mentre sumes i sumes.

No seria més fàcil no aixecar cap ciutat?
O potser has trobat un plaer amagat,
a contaminar el teu cap i contaminar-lo més.
per l'il·lusió de tenir-lo sanejat?

El teu cap es ple d'edificis,
i uns curen els maleficis,
i d'altres malegen amb artificis,
d'obrera ment plena de sacrificis.

Ja tens el mapa a la mà,
i et diu que aqui hi ha un prat,
quantes més ciutats hauràs d'edificar?
per seure, sentir el sol i descansar?

No em demanis més ciment,no em vull embrutar les mans,
tapant el sol, la gespa i els cants
d'ocells que et miren estranyats
mentre busques pau construint ciutats.