TU

Aquest text ja el tenia per allà la carpeta de desats, però em va quedar un bon regust... era com una mena de proba de màxima aproximació al lector. La primera persona és propera perquè tu entres dins del personatge, però i la segona? en aquesta tu no entres dins el personatge, ell entra dins teu... Luis Sepúlveda té algun conte..."proper"

Se t'acosta aquella dona a la qual sols, sense saber ben bé el perquè, anomenar tieta quan realment la teva tieta és una noia ben diferent. Et fa un petó amb aquells llavis molsuts pintats de roig passió. T'estira les galtes i et felicita. Posa't bé, somriu, "lluís". Fantàstic, una foto de catàleg. La teva altre "tieta" ara t'arregla el cabell i et diu que fins i tot el teu gran dia has d'anar amb aquests aires de deixadesa. La ignores, però li fas un petó i l'abraces bé. Et cou per dins tota aquest fanfarroneig aquesta disfressa d'elegància. Saps ben bé que tu allà, de fet, no hi pintes res. Ets una titella més del gran show. Però, ¿què has de fer? ¿res? Clar que no. No fas res ni mai faràs res perquè calles i emmudeixes tornan-te a colocar bé el coll de la camisa. Ara et va gran. Et deus haver aprimat. O ho fa aquest dia de calor. Perquè avui en lloc de ploure com van dir els homes i dones del temps, fa sol. I quin sol que fa déu meu. Però tant i fa el sol, de fet el que més et molesta és la corbata. Si, la corbata és el que t'apreta massa i no és pas que la camisa et vagi gran. ¿I aquest anell? T'enrius d'aquest anell. Sembla del teu avi o del besavi fins i tot. ¿Que no et fa vergonya anar així pel món? T'és igual. Avui ja tot t'és igual. Fins i tot la corbata et deixa respirar una mica més del que creies fa dos segons. Els papes. Que guapos que s'han posat. Tot per tu, no et pots pas queixar. Però fet i fet, tu també vas així per ells, per tant ells tampoc es podran queixar. I el desgraciat aquest vinga a disparar fotos. Però el pitjor de tot són els familiars, són ells qui demanen les fotos i el vídeo. Fes una tonteria per les tomes falses va. Molt bé! Però tot passa ràpid. No ho entens. Ho tenies tot controlat. Fa mitja hora encara quedava mitja hora i tenies temps de moltes coses, però ara ja no queda res. Ja fas tard. Vinga afanya't que fas tard! La mare t'empaita i et fa els retocs. Ring. Sona el telèfon i es per a tu. ¿Qui et truca a aquestes hores? Es tard que o ho enten la gent. Ja et torna a quedar gran la camisa i la corbata t'apreta. Respons al telefon amb una veueta escanyada per la corbata. Així que optes per quasi només escoltar. Però a la segona paraula es talla la comunicació. No has pogut saber ni qui era. La teva "iaia" ha penjat. És tard. Què fas entretenin-te amb el telèfon. Aquest joven d'avui en dia. Bé. Has controlat la situació. T'empenyen a dins del negre cotxe descapotable nou de fa dos dies i et porten a l'església. L'església. No ets creien. De fet ni els respectes als creiens. Els acuses de que el seu mínim intelectualisme científic sigui el promotor de lligams tant forts a fes tant estúpides. Però vas a l'església. I rius. Només faltaria que entressis amb mala cara. Ja no et molesta la corbata. Però aquest vel. S'encalla a tot arreu. I el maquillatge. Es maco. Es molt maco el maquillatge. Un toc. Només un toc i ha quedat perfecte. Estàs esplèndida amb aquest vestit. Els convidats et miren com travesses aquell passadís amb catifa vermella. El capellà. És pessat. Ja ho sabies que és pessat. Però no t'ha importat gaire fins ara. Xerra, xerra, xerra. Que collons diu ara de que un dia em farà macarrons, si no m'agraden els macarrons. I jo li fare un pollastre. Però si és vegetarià. Tant i fa. Entones una cançoneta dins del teu cap. És dolça, suau, et deixa respirar en un magatzem de núvols. Visca els núvis. Apartes la cervesa del teu davant. Mira...millor no ens casem. Encara no estem preparats. Ja et sents millor.