skip to main
|
skip to sidebar
22.10.08
Desgràcia miracul·lar
Vaig obrir els ulls i tot va prendre forma, llums i volum; després de 20 anys a les fosques.
45 minuts després era a l'hospital amb la cara sagnant i els glòbuls ocul·lars entre les meves mans.
Vaig obrir els ulls, però no vaig entendre res.
1 comentario:
elotromarc
22/10/08 20:29
Que gran. Trepitges amb bon peu tu, eh?
Responder
Eliminar
Respuestas
Responder
Añadir comentario
Cargar más...
Entrada más reciente
Entrada antigua
Inicio
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Arxiu
►
11
(1)
►
mayo
(1)
►
10
(23)
►
noviembre
(2)
►
octubre
(1)
►
julio
(2)
►
junio
(1)
►
mayo
(2)
►
marzo
(1)
►
febrero
(5)
►
enero
(9)
►
09
(66)
►
noviembre
(3)
►
septiembre
(4)
►
agosto
(2)
►
julio
(1)
►
junio
(12)
►
mayo
(6)
►
abril
(14)
►
marzo
(12)
►
febrero
(5)
►
enero
(7)
▼
08
(95)
►
diciembre
(31)
►
noviembre
(25)
▼
octubre
(11)
projecte conjunt 007
Melodías
projecte conjunt 006
TU
Diferències
De les distàncies
Felins
Encara no el sé...
Desgràcia miracul·lar
projecte conjunt 005
Projecte conjunt 004
►
septiembre
(8)
►
julio
(2)
►
junio
(2)
►
mayo
(5)
►
abril
(5)
►
marzo
(5)
►
febrero
(1)
Per parts
aB Blog
(4)
aB Projecte conjunt
(13)
aB Propostes de lectura
(3)
aB Taller
(3)
Carlos Navarro
(1)
CarlosJNavarro
(15)
elotromarc
(46)
MansFêntes
(5)
marcsalvador
(24)
mei
(15)
muntaleis
(35)
Roger Mercader
(18)
Serie B
(20)
Enllaços
Diógenes
Mei G. Manzanero
miginfinit
Relats en català
Suscribirse a
Entradas
Atom
Entradas
Comentarios
Atom
Comentarios
Que gran. Trepitges amb bon peu tu, eh?
ResponderEliminar