projecte conjunt 006

Cada cop veig menys clar el final/continuació d'aquest relat/conte, es posa emocionant! 

La vaig conèixer massa tard, a la nit. Ho havia fet. Instintivament, com guiat per un impuls elèctric, vaig sortir corrent d'aquella habitació mentre el fum i la pols m'abraçaben en la velocitat. Als pocs minuts ja en tenia consciència, però de res no va servir. Ara ja és setembre i les fulles enrogeixen. I tothom sap, que després d'això, els arbres es queden nus i comencen les vergonyes. Una fulla a galta i galta, el temps passava lent, però ja feia dues setmanes que va marxar, sol i distorsionat.