adéu

Tanca la porta i, sense mirar res del seu voltant, puja ràpidament les escales de cargol que la porten directe fins la seva habitació on, com un sac de farina, es desploma, sense forces, sobre el llit, quedant-se, així, amb la cara sobre el coixí que esmorteeix el so creat pel seu plor. La mare, que l'ha vist pujar escales amunt amb la mirada perduda, ha deixat passar cinc minuts de relax i ha pujat, també, escales amunt fins l'habitació de la nena; l'ha agafat tendrament pel coll amb els seus braços i ha recolzat la cara de la nena sobre la seva espatlla: "tranquila, no pateixis, d'aquí uns anys ja ni t'enrecordaràs".