NINA 23

Ni els anys d'estudis, ni els d'investigació, ni els d'experiència et preparen realment per enfrontar-te a la situació d'estar surant a la deriva pel buit interestel·lar.
Abans que la NINA 23, el transbordador que s'ha esmunyit entre els dits del meu vestit espacial, no fós un punt més a la meva vista, han passat pel meu cap un parell o tres sol·lucions impossibles a la desgràcia, maniobres que si jo fos McGiver haurien arribat a bon port. La meva mort no hauria estat tal si no m'hagués sentit com qui intenta reparar maquinària de rellotge amb guants de boxeig. Hauria pogut fer un petit forat al tratge per tal de ser propel·lit cap a la nau per la força de descompressió de l'interior, o potser no.
De totes maneres, la culpa no ha estat meva si no d'aquell maleït imbècil alemany que tot i estar adientment amarrat a la NINA 23 ha trobat poc protocolari haver de fer ús del seu cordó de seguretat quan jo començava a allunyar-me lentament del transbordador. I també del colló de tècnic que no va ser capaç de comprovar que el sistema de retropropulsió de les motxilles d'excursió en gravetat zero funcionessin correctament abans de donar el vist i plau a l'expedició.
Suposo que el foc dels meus queixals és inútil ara mateix. M'estiro al buit amb una extranya sensació de veloç immobilitat. Acompanyat només per la meva respiració ressonant a llauna dins de la bombolla metàl·lica del tratge, trobo a faltar a gent.
No seria tan tràgic si tingués un parell de dies més. Si em deixessin despedir-me com cal de la meva dona, dels meus amics. Si existeix alguna cosa que regeix el món, dóna'm si us plau una breu oportunitat de sol·lucionar algun error del passat, o de posar la meva llavor al ventre de la meva dona. D'escriure un testament. De no desaparéixer així com així, siguent només una estrella de moltes incisa sota les inicials dels Estats Units a una làpida de marbre negre. Potser, de fet, em conformaria amb rebre, encara que fós ara mateix, una mort plàcida i no l'angoixant asfixia a la que no trigaré gaire a veure'm abocat.
Abans d'haver d'enfrontar-me físicament a la mort, amb la dificultat afegida que imagino que suposarà, racionalment entenc que aquí és on el camí queda tallat. On no em queda gaire més opció que enviar-me a mi mateix com a emissari conciliador, envasat en un buit etern amb cara d'angoixa i en direcció -espero, punt de pol·lució- de trobar-me amb el que sigui que hi hagi a l'altra banda de l'univers.