l'escriptor

El que fa temps, no gaire, havia cregut, per un petit moment, ser un escriptor ara seu davant de la llibreta i s'adona que s'ha acabat tot allò que havia començat amb un alt grau d'intensitat i que, realment, ni se n'ha adonat. Mig desmontat per allò que havia cregut un gran somni (i per dues o tres copes de més) no pot trobar cap tipus de connexió entre el passat i el futur, bàsicament per la gran incertesa i desconeixença d'aquest últim. Aquest somni (com ja l'ha definit abans) se li ha anat de les mans sense adonar-se ni que d'un somnis s'havia tractat. De fet hi reflexiona dos mintus més i encara troba pegues al fet que allò hagi sigut un somni, potser, més aviat, s'ha tractat d'un malson, o un simplement un son (sense la qualitat de somni ni malson). Tot el que li ha passat fins ara, ha anat rodat, o, més ben dit, lligat, però perquè les coses vagin lligades no significa que siguin bones perquè, potser si que després d'una en ve una altra, però cap d'aquestes l'ha portat a un final desitjat ni, menys encara, valorat; totes les accions que han configurat aquest "son" l'han deixat amb un peu a l'estacada i amb la incertesa del futur.

Continua pensant, però, i descobreix que no sap si el fet és que només hagi sigut un "son" o de fet tot va començar com un somni i, en algun moment desconegut per l'escriptor que encara dona voltes al fet del seu passat i el seu futur; s'hagi despertat per caure en un malson que ha capgirat tot allò que havia succeït en un primer moment.

Encara hi reflexiona més (l'escriptor és una persona que dona moltes voltes a les coses) i arriba a la conclusió que el malson és ell, que ha crescut en un son qualsevol i que aquesta qualitat seva de pensar i pensar sobre les coses ha fet que la seva vida es concentrés en una estúpida disertació sobre tot el que ha passat al seu voltant i del qual no ha pres partit, més que en una simple imaginació de fets que l'han portat a ser escriptor i a fer-se protagonista dels seus propis llibres (amagadament).

Aquell que fa temps, no gaire, havia cregut, per un petit moment, ser un escriptor ara s'aixeca de la cadira i es diu que no vol escriure més, no vol ser part d'un món fictici, vol viure en el món de veritat i actuar com ho fa la gent. L'escriptor, que ara, potser per un petit instant, té clar que o ho vol ser (d'escriptor), s'allunya de la taula i obre la porta; la tanca de cop. Torna a la cadira i tanca els ulls. L'escriptor deixa deixa de reflexionar sobre si realment és escriptor o ho vol ser, o ho pot ser; agafa el bolígraf i escriu que fa temps, no gaire, havia cregut, per un petit moment, ser un escriptor i que va seure davant de la llibreta i es va adonar que s'havia acabat tot allò que havia començat amb un alt grau d'intensitat i que, realment, ni se n'havia adonat.