Tempesta

Mirant per la finestra em sento,
A la sala d'espera d'una manera millor
De viure aquesta tempesta.

Lluny de parets i amb arbres per sostre,
Lluny de protecció per saber-me etern,
Prop de la terra mullada
I els seus perfums conduïts pel vent.

Mirant com mulla la pluja,
Gegants verds i fades florals,
Desitjo veure un llamp,
Que em parli des de dalt.

Lluny de converses fugisseres
Amb gent perduda en els sentits.
Prop de la vida com és viure-la,
Els sentits es fan petits.

Mirant per la finestra sento,
Que ja s'acosta el meu numero
Per que la llum no em faci por.