La primavera ha arribat a Berlin i allò que surt és una mica més lluminós... Petons per tots i sigueu benvinguts els nous! :)
Gèlida princesa galàctica.
Gèlida princesa
m'hipnotitza tant la teva presència
com la teva absència.
Eclipsi temporal
on sol i neu m'acompanyen,
en la travesia,
especial i espacial, més aviat galàctica
cap al pebre i la canyella.
El sucre dels teus llavis
i la sorra dels teus peus
i cauen llàgrimes de felicitat
en saber que sempre i mai
els vaixells flotaran lluny de casa,
però prop del cor.
És més aviat galàctica,
la sorra dels teus peus...
llunyana però suau i dolça.
La gespa reviu, després del gèlid temporal,
oi que vindràs a veure'm?
Andròmeda freda i compromesa.
M'hipnotitza tant la teva presència
com la teva absència.
Ets especial, espacial, més aviat galàctica
porta'm sorra dels teus peus
llunyana, però suau i dolça.
5.4.09
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
La noto pròxima, però alhora tant gran que es fa inavastable. Hi ha petites coses que em mouen emocionalment (el sucre dels teus llavis i la sorra dels teus peus...), després se m'han relacionat amb la branca més "racional" del poema.
ResponderEliminarEstic d'acord! A mi m'ha captivat el sempre i mai els vaixells flotaran lluny de casa. M'encanta la sonoritat, com flueix, "andromeda freda i compromesa"... et senta bé la llum! ;)
ResponderEliminar(pel meu gust al vers de com la teva absència li falta una síl·laba... però potser és que sóc massa classic u_u )
ResponderEliminarpotser més que una síl·laba em falta una pausa després de presència, respir i corre més l'absència... uf, però després d'estar llegint tants cops el mateix tros buscant la síl·laba és impossible dir que falta ni que sobra...xD, millor demà en fred
ResponderEliminar