Petons als arbres gelats

Petons als arbres gelats.


La teva tasa blava del café, amb cullera de porcelana
i el meu ukelele, amb un arc de sant martí pintat,
diuen que hauríem de sortir ara mateix
a fer-li petons als arbres gelats,
perque tothom necessita amor i dolçor

Diuen que si sortim ara, ompliràn
la nostra habitació de papallones de colors
i mai més es retrasaràn els avions,
el metro no farà tard tampoc
i la cua de la fruiteria serà petita petita,
la senyora del mercat ens regalarà dolçaines
i el turc de la carnisseria ens picarà l'ullet
en demanar-li la carn picada.

La teva forquilla preferida li ha dit a la cassola petita
que si sortim ara a ferli petons als arbres gelats,
descongerlarà el llac tan aviat com pugui
i ens podrem banyar, fer una barbcoa
i jugar amb els conills del parc.
Els revisors del metro cambiaràn la seva feina
per una de major tendressa i regalaran pastissos
en demanar-se un café als bars.

Quan he anat a fer el sopar, la fregidora i la torradora
s'han plantat davant meu i desde la porta m'han cridat
que si sortim ara a fer petons als arbres gelats
jo, treballaré amb nens i escriuré contes meravellosos
i la teva música sonarà a totes les dimensions posibles
de milions d'universos de colors.