Gràcies nois, per fer-me un forat a aquest espai.
A veure que us semblen les meves paranoies... :)
L'ànima.
se'm cau l'anima a trossos
al saber que no hi ets
em falta l'aire i em tremolen els ossos.
Per pasar el temps empenyo parets
I els musculs es transformen minuciosos,
en vidres de gel, trencats i freds.
Ja no som aquells nens pecaminosos,
Però és primavera, els arbres son verds
encara podem sortir, i menjar dolços.
30.4.08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
Benvinguda! Com més siguem millor així més crítiques rebrem i més coses bones podrem llegir!
ResponderEliminarTot i que: "no entenc la poesia..." M'agrada la rima, t'he de dir que normalment em molesten i m'entorpeixen en la lectura i els hi he agafat una mica de "mania", aquesta passa bastant desepercebuda en una primera lectura.
Has llegit Enric Casasses? Per cert parlant d'ell, avui he vist un escrit seu que tenia una retirada al de "astronímia" de'n Marc!
Hola!
ResponderEliminarA mi m'agrada la poesia, però penso (pensament totalment personal) que una poesia, si és trista, ha de començar i acabar de la mateixa manera.
Potser és que si comencés una poesia com aquesta no tindria valor per treure el costat possitiu de la vida i en definitiva, de la relació i m'amagaria sota la foscor de la meva cova, tot sol.
A mi em fa recordar amors 'desapareguts', d'aquells que s'envan i mai saps res més d'ells (tot i que sense voler, sempre hi han coses que no s'obliden per ambdues parts, encara que no es facin saber (error)).
M'agrada la paraula 'pecaminosos' i el concepte 'per pasar el temps empenyo parets'.
Bé, s'agraeixen les crítiques! :) Val a dir que, mai havia escrit poesia així que... en realitat, no se de poesia. No he llegit més de 4 llibrets de poesia i no he escrit mai fins ara. Així que va sortir com si escupís les paraules a la meva llibreta.
ResponderEliminarNo he llegit Enric Casasses, però he estat buscant info i crec que em compraré algo, en la meva crisis consumista de llibres abans d'emigrar cap a Berlín... :)
Marc, les paraules s'em van caure de les mans en un moment en q creia que el meu amor seria un amor desaparegut, així que potser tens raó... Però crec en l'esforç, suposo que per això aquest toc d'optimisme final.
Gràcies per les critiques! :) I petons pels dos! ^^
me'l llegiria i rellegiria. sempre sense acabar d'entendre'l però fent-ho a gust cada cop.
ResponderEliminar