El primer dia arriben els tres nens (el nom dels quals careix de total importància pel que els anomenarem A, B i C) de 6 anys i a cadascú se'ls mana una feina. Els tres la compleixen en escreix pel que, com a premi, se'ls gratifica amb una piruleta. El següent dia succeeix exactament el mateix, el tercer igual i el quart, però al cinquè dia un d'ells, l'A, es mostre insatifet amb la tasca que se li ha otorgat i no la compleix. L'educador, però, gratifica per igual el seu incompliment del manament que el compliment dels altres dos. El sisè dia tots compleixen. El setè dia l'A torna a estar desconforme amb l'activitatm, però igualment se li continua donant la piruleta de sempre. El quincè dia ni l'A ni el B fan cap de les feines que se'ls mana, en C, però, carrega amb la feina d'ambdues persones, fent, així, esgotadora l'activitat diària. El vintè dia continuen rebent tots tres una piruleta i és només en C qui compleix el tracte.
Deu anys més tard en C treballa en una gran empresa col·locant bastonets als carmels que surten d'una màquina. L'A i en B se'l miren, paren la mà i cobren els beneficis de l'empresa.
20.4.08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Provant comentaris.
ResponderEliminarOh, sutil!
ResponderEliminarLa qüestió és si C es mereix el que té per no haver sabut exercir el seu enorme poder el vintè dia. El futur es decidia segons la seva elecció. Només havia d'acceptar les conseqüències.
Oh, acabo de veure el títol (perdó) i em reafirmo. El meu missatge anterior venia a dir que no som una societat que hagi après a sol·lucionar problemes. A l'escola els que sol·lucionavem ens servien per poder anar al mercat, poc més.
ResponderEliminar