sense

Aquest ja fa massa temps que estava amagat en una llibreta:

Una a una baixen en una acceleració constant de 9,8, deixant de banda forces de fregament del tot incertes. Descendeixen fins a topar contra una superfície la densitat de la qual les supera en escreix; i exploten. Es fonen en mil espurnes pluridireccionals que es converteixen en insignificancies en comparació del factor inicial.

Curiós. Aquesta podria ésser la descripció de gotes caient, descendint del paradís fins al món terrenal, modificant el seu estat dicí a la seva trista mort. Curiós. Si, aquesta podria ésser la descripció de gotes salades descendint per una galta envermellida que les deixa lliscar indiferentment fins a trobar-se en el seu final on modifiquen el seu estat de tristesa a un simple H2O.