La cama esquerra et comença a fer mal. Saps que no la tornaràs a tenir com sempre. Saps que no la podràs tornar a fer servir. Aniràs en una cadira de rodes, i faràs exercisis per enfortir l’altre cama. De tant en tant fins i tot podràs arribar a caminar normal aguantat per un metge. Al cap d’un temps et treuran la cadira i sabràs que no tens més opció a acostumar-te a aquesta nova situació. Agafaràs un bastó, de fusta resistent, i podràs caminar, quasi amb tota naturalitat. De vegades, en alguns moments quasi no t’adonaràs que et falla la cama. Tot i això, sempre la recordaràs en els millors moments, sobretot això, recorda-la sempre com una imatge de la millor part d’aquell període.
Potser no és la cama esquerra, però la cadira de rodes es deixa aviat.
Molaria que et tallessin la cama esquerra i te'n creixés una nova a l'instant. Si no per què la cama esquerra sempre regenera un persona nova a partir d'ella mateixa abans de que a tu te'n surti una de nova? Sembla més fàcil regenerar una cama a partir d'una persona que al revés, no?
ResponderEliminarM'agrada, es sutil.