Punt i coma

En Carles amb prou feines podia mantenir l'esforç de tenir l'Helena a casa. Ja duia set mesos treballant en petits projectes que anava pescant, invertint-hi hores a casa després de la seva jornada habitual a l'oficina. Tenir la infermera a casa aquelles vuit hores en què ell no hi era el desgastava no només econòmicament. Veure-la, immòbil, intubada amb la glucosa, el desanimava una mica més. No era sino per alguns records gravats a la seva memòria que cada dia es calçava la vida a l'espatlla per seguir empenyent.
Recordava una nit d'estiu que es van passar parlant i fent l'amor. De costat, ella el mirava i ell la resseguia amb els dits. Havien anat inflant el seu univers fins a ser-ne els amos inapel·lables. Ell va somriure quan ella va dir-ho en veu alta: podien aconseguir el que volguessin. Ja a trenc d'alba es van adormir en un petó. Als seus somnis, la va veure caminar a la vora del mar amb els pantalons arromangats i les sandàlies a una mà, ell anava també descalç per la sorra humida. Es va veure a si mateix arrencar a córrer per esquitxar-la amb les gambades i entrar a l'aigua fins als genolls. Ella s'hi va acostar i van anar entrant-hi a estrabades, vestits. Van estar jugant, mentre la roba surava, fins a l'hora de pondre's el sol. Quan sortien de l'aigua, per culpa del vent malgirat van haver de correr al recer d'una barca tombada. Se'ls va fer fosc. Tenien la roba humida i començaven a agafar fred. Ella tremolava. Tenia les puntes dels cabells encara molles. Li va donar un petó a la galta. Ell se la mirava quan es va posar d'empeus i es va treure la roba mentre donava algunes passes. Va mirar enrere somrient, va convidar-lo amb la mà. L'aigua era negra amb fils d'escuma. S'hi va mullar els peus i ell es va aixecar, sense dir res, per seguir-li el joc. Es van mirar llargament i ella s'hi va capbussar. Ell es va atançar a l'aigua i en notar-la freda sota els peus va aturar-se. Es va veure a la vora del mar, quiet, atemorit davant la fosca enormitat; ella s'allunyava nedant, girant-se a estones, fins a desaparéixer en el negre.
Va aconseguir el que va voler per primer cop. I això feia al Carles, en el fons, inesgotable. No es deixava ni tan sols preguntar-se el perquè, qui era ell per dubtar que l'Helena sortiria del coma auto-induït.