M'agradaria sentir-me així durant més moments a la meva vida, saber que puc caure d'esquenes i que les mans d'algú... (d'Ell) m'agafaràn abans de que caigui a terra i em trenqui...
Esclat
Un esclat d'emocions em posseix
No ho puc evitar, que he de fer?
Perdo l'equilibri, no em queda cap eix
em perdo al meu propi savoir faire.
Encara em cauen llàgrimes sensitives
només puc, humilment, reconeixer
que quan em mires em captives
la por marxa, em deixa creixer
amagada entre caricies furtives.
20.5.08
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
M'agrada. El fet que comenci d'una manera molt pesimista, però a cada vers agafi una mica de força i coratge per arribar a dir: "la por marxa". però segur que marxa? per que continua "amagada entre caricies" que en lloc de ser dolces són "fortives".
ResponderEliminarMe'l imagino llegit amb un to estressant, ràpid i desconcertant, mig entre tallat, al principi; i amb una desaceleració, a poc a poc, suau i tendrament cap al final.
Gràcies pel teu comentari. Vindria a ser algo bastant semblant al que has descrit. :) El vaig vomitar en un moment estressant, fa 2 setmanes que he canviat de país... i he passat moments dificils.
ResponderEliminarQuan tingui una mica més de calma, i un bon lloc per estar-m'hi llegiré amb calma les últimes entrades, que ara no estic gaire concentrada! :D
Petonets per tots! ^^