3er

no entenc la poesia...

Poema apoteòsic de la apoteòsica sortida del meu gran gra

De tots un gra massa,
si més no un gra més,
de puç puç i un pulsim de greix,
blanc i malèfic com la sang del personal.

Sol de ben segur que millor,
acompanyat d’un gra més,
ja res és com era ni serà
allò que havia estat.

Llunàtics que donen voltes
per https, on, entre píxels,
distingeixen el mugro d’una menor,
aixequen la faldilla amb un clic.

Polítics que han oblidat el seu servei,
el pensament és difícil,
tot seria molt, molt més fàcil,
sense aquest gran gra.

Chup chup chup em fa la mossa
que per 20 euros es baixa les calces,
per descobrir-me el seu interior...
el seu pitjor jo, becs quina angúnia.

Dos, tres ampolles més,
que a la festa tot hi val,
ara per tu ara per mi,
i no val això de no puc més.

Ara de gas, ara de vichy,
pero no catalàn por favor!
que la veu el contamina,
i fa podor a gra sofreixit.

D’un gra més ja li fa cua,
ara es perllonga per tot allò
que en podriem anomenar
“home”.

Al vi pa i al pa vi,
que a l’ull ja li ha tocat la dent,
i les cadires fugen corrents.
churupchupcup.

Una mosca borinera,
en mig del plat de macarrons,
un gram de xocolata,
per un gra més!

El gran gra de més,
es va desgranar i en va fer una flor,
rosa blanca de punxes vermelles,
i de bon grat el gran gra ja no hi és.