2n

Hola? Hi ha algú en aquest bloc?? Bé, veient que ningú dona senyals de vida he decidit tornar a escriure jo mateix... Aquest, així com l'altre, també és una primera escriptura. Espero aconseguir el meu propòsit, fer reflexionar una mica sobre aquest tema. Us heu adonat que diuen coses més lúcides les persones de l'anunci d'aquarius que moltes altres persones "sanes"?

La lucidesa de la bogeria

Va agafar el ganivet de mànec marró. Se'l va acostar, va fregar suaument fins a fer un tall profund. Cridava d'agonia, més que pel dolor, per l'agonia de veure el seu sexe inert encara per terra. La sang li embrutava els pantalons, li destenyia fins arribar a la sola de la sabata. Sabent que en poc temps el dolor es convertiria en una son profunda provocada per la falta de sang, va continuar agafant el ganivet i se'l va arrambar a la orella i en moviment serrant va aconseguir reunir forces i coratge per arrencar-se la orella dreta, agafar-la i llençar-la tant lluny com va poder. A poc a poc notava que les forces li minvaven i que tot es difuminava en un únic to dessaturat. Per això amb un últim punt va agafar el ganivet i es va arrencar l'ull dret. Ja res li quedava i res li mancava. En arribar la policia només un tou de sang, ossos, carn, un ganivet i una carta sobre la taula.

“Em direu boig, sortiré a les notícies de nit, la vostra boca s'omplirà de protestes en contra de tal pensament. I vosaltres? Vosaltres que heu vist el meu sexe passejant-se pel vostre cap, la meva sang brollar de les vostres entranyes, vosaltres que heu sigut capaços d'imaginar la meva orella entre els meus dits, bruta i empastifada del líquid dens que en queia, vosaltres que tot i poder evitar el vostre patiment heu arribat fins aquí. Podeu dir-me boig, però això prefereixo abans que ser com tothom.”

Al telenotícies de nit van informar d'un suïcidi d'un maníac depressiu.