-Tens por al dolor?
El nen se la mira tot desconcertat. No acaba d’entendre la pregunta que li formulen, i no és que no l’entengui degut a una falta de maduresa o de coneixement, ans al contrari, reflexiona al voltant de la questió:
Té 8 anys i medeix un metre i cinc centímetres d’alçada, és el baixet; viu en un món de gegants en el qual ell hauria de ser un més, però per raons que s’escapen a les explicacions que la seva fe religiosa (o la imposada pels seus pares) és capaç d’explicar “s’ha quedat a mitges”; els companys de classe li fan el buit i se’n mofen a l’esquena, creient (erròneament) que el seu enteniment és directament proporcional a l’estatura del seu cos; la mare i el pare el sobreprotegeixen perquè es creuen, en part, culpables de la seva “deformació” (així n’hi diuen de vegades).
Després de tot això encara li ve una persona desconeguda amb un micròfon a la mà i un somriure postís, i és capaç de preguntar-li si té por el dolor!?
-No. Sóc valent.
Entradas
Molt bona interpretació de la realitat infantil, dels traumes que tenen i hem tingut tots d'infants. M'agrada la resposta, però potser massa optimista per a un nen de 8 anys... tot i que en el relat és correcte, és.. fantàstica.
ResponderEliminarBona feina, Albert.
de fet tot sorgeix d'un programa de televisió en que tractaven una malaltia amb la que els nens no desenvolupaven les extremitats però si el torç i per "re-adreçar" les extremitats es trenca l'os i es va allargant la regeneració un mm diari. A un nen de 8 anys que s'havia d'operar p l'entrevistadora, li preguntava si tenia por al dolor... i jo vaig pensar que amb el que havia passat el nano, el dolor físic no crec que li importés gaire...
ResponderEliminar