A la cuina

Una altre vomitada sense rima, ja em direu que tal.

No faré cap més pastís, trencaré els ous, afegiré aigua a la farina i cremaré la xocolata. Trencaré els ous absurdament i amb això es trencaràn també els inútils règims autoritaris, les regles carents de sentit que regeixen en quina direcció gira el mon.
I quan hagi fet explotar tots els ous, començaré a pintar les parets amb les restes de la fruita podrida i amb les maduixes rojes escriuré, entre gastronomes i escumadores, que l'aire que respiro es meu i que la realitat la pinto com vull.