El sol sobaba las pieles,
calientes, turgentes y sedantes,
arrebatadores soñadores, hambrientos
de colores oscuros.
Te fumo como a los puros,
havaneros navegaban por el mar,
hediondos como mi ombligo
y tu oreja.
Así escuchaba la vieja pelleja,
mediterranea que dormitaba y tenía apnea,
terrorífica, profunda
y altamente desconcertante.
( Veda, Roger, SerieB )
Entradas
"Altamente desconcertante" potser la definiria així en la seva totalitat. Tot i que manté una coherència formal, costa (diria que es imposible) definir el tros que ha escrit cadascú (afegint a més el fet que només he llegit coses d'un dels tres), però té el punt diferent dels altres escrits! És divertit i a més un bon aprenentatge fer coses d'aquestes, amb un punt semblant als exercisis que feien el dadaisme i el surrealisme. La il·lustració, però, crec que és el millor de tot! Té molta força! Si en Veda i en Roger els mola escriure i es volen apuntar al blog ja sabeu: com més gent amb qui compartir i criticar millor!
ResponderEliminarDoncs els hi diré, i segur que els hi ve de gust, estem una mica avorrits per aquí quan plou! :P Vem anar fent una línea cada un, sense veure el que s'havia escrit. El millor es el moment de llegir-la sencera i descobrir com de fàcil es crear deixant la ment absolutament lliure!
ResponderEliminarTot plegat no te gaire sentit, però crec que te sentiment i força. :D Merci per la crítica! ^^